3. Classificació i anàlisi segons caracteristíques i condicions dels carrers

Acabada la taula descriptiva, passem a l’anàlisi dels resultats. Com es pot comprovar en els gràfics il.lustratius corresponents, pràcticament la meitat dels carrers de Lleida amb topònim femení es poden catalogar com a carrers de longitud llarga -més de 25m-, amplada considerable i es troben en bon estat de conservació, característiques favorables que tenen a veure segurament amb el fet que la majoria són carrers situats en zones perifèriques, circumstància que ha permès aquest tipus de característiques, i relativament nous, ja que l'increment s'ha produït sobretot a les noves zones urbanitzades. Ara bé, la majoria encara són vies secundàries, és a dir, no eixos viaris importants, cosa que revela que els carrers destacats de la ciutat encara continuen portant nom de referents masculins.

1. LONGITUD DELS CARRERS

Es pot observar al gràfic 6 i des de el punt de vista de la longitud, el 49% (37/71) de les vies de Lleida amb nom de dona són de longitud llarga (+ de 20 m), el 25% són mitjanes i el 18% curtes (-de 10 m); així, doncs, el predomini correspon a les vies de longitud llarga.

Si comparem aquests resultats amb els de 2008, observem hi ha hagut canvis importants i que s’ha passat de que el 2008 predominin els carrers de mida mitjana, a que el 2015  predominin clarament els de llarga longitud; això s’explicaria pel fet que els 7 nous carrers estan situats en zones perifèriques àmplies on la característica general dels espais és l’amplitud ja que són zones de nova expansió, o zones on s’han enderrocat edificis, algunes sense edificar o amb àmplies zones verdes. 

B. AMPLADA DELS CARRERS

Com observem al gràfic 7, i des d’un punt de vista d’amplada de les vies, el 49% (36/71) de les vies de la ciutat de Lleida amb topònim femení són amples, mentre que un 24% (18/71) dels carrers i places els podem considerar mitjans; el 18% (13/71)són vies estretes i del 9% no en tinc dades.

Si comparem aquests resultats amb els obtinguts el 2007, veiem que s’han produït canvis semblants als detectats respecte de la longitud, fins i tot més accentuats. Així, s’ha passat del predomini dels carrers estrets al predomini dels carres amplis, per les mateixes raons urbanístiques anteriors.

C. IL·LUMINACIÓ

Com observem al gràfic 8, en allò que es refereix a l’il·luminació, entre les vies amb topònims femenins predominen les mal il·luminades (un 44%), en front d’un 33% de vies ben il·luminades, i un 23% amb una il·luminació regular

Si comparem els resultats obtinguts amb els estudis anteriors de 2007, veiem que no hi han canvis importants, i els percentatges mantenen les proporcions, encara que amb un lleuger augment de les vies mal il·luminades que passa del 40% al 44%.

D. TIPUS DE VIA

Com observem al gràfic 9, els resultats obtinguts són diversos: de totes les vies lleidatanes que porten un nom femení, actualment només un 14% són vies principals de la ciutat, el 79% són vies secundàries i fins i tot tenim un 7% que correspon a vies sense sortida. Així hem de concloure que és poca la importància que s’ha donat als referents femenins als carrers de la ciutat, ja que són poques les vies principals amb topònims femenins.

Si comparem els resultats de l’estudi anterior de 2007 amb els actuals, podem concloure tot i que augmenta la proporció de carrers principals amb nom de dona, els carrers amb referent femení continuen essent predominatment (79%).

E. ESTAT ACTUAL

Com observem al gràfic 11, predominen les vies que podríem considerar que es troben en un bon estat (tenint en compte l’estat del paviment, la neteja i el mobiliari urbà). 

Així, un 51% (36 sobre 71) del vies tenen un bon estat de pavimentació, neteja i mobiliari urbà. Mentre que un 43% (30 sobre 71) pertany al grup que presenta un estat regular; i finalment, en mal estat es troben un total de 4 vies sobre 71, cosa que suposa un 6%.

Si comparem els resultats del 2007 amb els d’avui, veiem que guanyen terreny els carrers en bon estat i disminueixen els en mal estat, tot i que no molt destacadament i degut bàsicament a que els nous carrers són nous i, per tant, les instal·lacions no estan deteriorades. Una altra causa podria ser el fet que l’any 2007 hi havia diversos carrers amb topònims femenins encara en obres i pendents d’urbanitzar, que van ser classificats com en mal estat, carrers nous que avui en dia ja estan urbanitzats i han passat al grup de vies en bon estat.