4. Classificació i anàlisi segons la cronologia

Una altra dada important en aquest estudi és determinar la data o època en què els topònims amb noms femenins analitzats, foren escollits per designar un lloc de la ciutat. Per determinar la data o dècada en què s’imposà un nom a una via anterior al 1992, s’ha consultat bibliografia de caràcter històric que ajudés a determinar amb precisió la cronologia del topònim. Pel que fa als topònims posteriors al 1992, s’ha consultat el nomenclàtor de carrers de Lleida. 

S’han recollit les dades de l’estudi fet el 2008 per L. Rossell i s’han introduït le noves dades de les vies creades a partir d’aquesta data. De les dades il·lustrades al gràfic 5, podem arribar a la conclusió que la majoria de vies que porten nom de dona són de creació recent, ja que el 50% del total aproximadament correspon a la dècada dels noranta fins a l’actualitat. Destaca sobretot que en aquestes dècades canvia el perfil de les dones que donen noms als carrers: ja no hi ha santes ni verges i predominen les dones que han destacant en l’àmbit professional. En efecte, un 40% de topònims amb referents femenins (11 vies sobre 71) han estat imposats durant el període que va de 1993 a 2007, dada que fa concloure que és una tendència recent i en augment.  Seguidament, només un 9% de les vies (6 vies sobre 71) s’han imposat a partir del 2007 fins avui, arribant a la conclusió que l’augment de vies amb nom de dona partir del 2007 ha estat inferior a la tendència de la dècada dels noranta i primers cinc anys del segle XXI. 

Només un 16% dels topònims lleidatans amb nom femení és anterior a la guerra civil, i en la majoria de noms es tracta de noms relacionats amb l’àmbit religiós (santes, verges, i ordes religiosos).  En el cas dels topònims imposats durant el període de la dictadura franquista, el percentatge és molt importat (un 30%); ara bé, aquesta proporció ve determinada pel fet que gairebé tots els topònims imposats en aquesta època és refereixen un altre cop a personatges religiosos com (verges, santes i religioses) i se concentren en els carrers amb nom de Verge que es construïren a la zona de Balàfia.  A partir del 1975 amb l’arribada de la democràcia, es produeix un revolució en el nomenclàtor dels carrers de la ciutat de Lleida, però les dones van tornar a ser les grans oblidades i només 6% de topònims femenins (4 sobre 71) pertanyen a aquesta època.Un altre fet que crida l’atenció és que entre l’any 2001 i 2007 s’han imposat un 40% dels topònims pertanyen a la categoria D (1993-2007), i que no apareixen ja carrers amb referents religiosos.